guàrdia, -ies
(Del germànic wardja, guardià.)
- s. f. Acció i efecte de guardar, protegir, defendre o vigilar.
- De guàrdia, complint el servici.
- Posició de defensa per a guardar-se dels colps en esgrima, boxeig i uns atres deports.
- Posar-se en guàrdia, fig. Parar atenció per a previndre un engany o una sorpresa inesperada.
- Grup de persones que s’encarrega de vigilar ad algú o ad alguna cosa.
- Guàrdia civil, cos de seguritat de l’Estat que té la missió de mantindre l’orde públic en determinades zones.
- Guàrdia municipal o urbà, cos de seguritat encarregat del compliment de l’orde públic i del reglament corresponent en un municipi.
- Guàrdia d’assalt, guàrdia creada en la Segona República espanyola per a reprimir desódens públics.
- Guàrdia d’honor, la que es posa a les persones per raó de dignitat o jerarquia.
- Guàrdia de seguritat, policia per a mantindre l’orde.
- Guàrdia marina, alumne de l’escola naval militar dos anys abans de ser nomenat alferes de fragata.
- Guàrdia pretoriana, iròn. Protectors d’una personalitat.
- Guàrdia roig, membre de les joventuts comunistes chinenques creades en 1964.
- s. m. Membre d’una guàrdia.