parar
Flexió verbal »(Del llatí parāre, mat. sign.)
- v. tr. Montar una cosa disponent-la per a servir a un fi, dispondre, preparar.
- Parar taula, dispondre sobre la taula tot lo necessari per a menjar.
- Parar el llit, preparar el llit en llançols i unes atres peces de roba necessàries per a gitar-se.
- Parar un altar, dispondre tot els elements llitúrgics que pertoquen per a una cerimònia religiosa.
- Parar botiga, tenda, taverna, etc., montar un establiment en tot lo necessari per al seu bon funcionament.
- Parar casa, loc. Establir la residència en un lloc: Han parat casa en Alacant i viuen allí tot l’any.
- Parar una parança o trampa, dispondre-la convenientment per a poder caçar animals.
- Parar una arma, preparar-la per a poder disparar-la.
- Parar el peu, omplir els esportins en pasta d’oliva i posar-los en la prensa.
- Esporgar un arbre deixant-li certes branques.
- Dispondre les mans o una atra part del cos, un recipient, etc., de modo convenient per a rebre un objecte o objectes.
- Parar l’orella, loc. Escoltar en atenció.
- Parar atenció, loc. Atendre a lo que es diu.
- Interpondre un obstàcul per a defendre’s d’un atac o d’alguna cosa que se nos tira damunt: Parava els colps en l’escut.
- Fer cessar un moviment, detindre.
- intr. o refl. Cessar de moure’s, detindre’s.
- Detindre un vehícul en un lloc.
- tr. Fer cessar d’obrar.
- intr. o refl. Cessar d’obrar.
- No parar, no cessar, no detindre; estar en continu moviment.
- Sense parar, sense detindre’s, sense interrompre el moviment.
- intr. Estar per un cert temps en una localitat: Pararé uns dies en Benidorm i en acabant me n’aniré a Altea.
- Anar a parar, dirigir-se, acabar u o una cosa en un lloc: Els joguets vells aniran a parar al fem.
- En frases interrogatives i negatives, estar, haver aplegat a un lloc indeterminat: No sé per a on pararà hui aquell amic de joventut.
- Resultar, vindre bo o malament, adequar-se be o malament una cosa o un fet a una persona o colectiu: Te para molt be este vestit. No vos para be sent una entitat cultural fer faltes d’ortografia. Eres un artiste i faces lo que faces tot te para be. L’arròs para dur. És un menjar que para dolç.
- Acabar o quedar: No sé en este negoci cóm pararem. Mira que havem parat malament en lo que havem treballat.
- ¿A ón va a parar?, loc. Indica que una cosa no té punt de comparació en una atra.
- No parar en torreta, loc. Anar d’un lloc a un atre sense detindre’s.
- No parar-se-li a u les mosques, loc. No estar quet, no parar mai fent faena o coses.
- Para el carro, carreter, loc. Se diu ad algú que es llança en ímpetu a dir o fer una cosa, generalment avassallant.
- Pare vosté, loc. Se diu a qui avassalla.
- I pare vosté de contar, loc. Se diu quan s’acaba d’enumerar una série de coses indicant que ya s’ha acabat.
- Parar-se-li a u el mòs o el bocí, loc. Parar-se-li a u el menjar en la gola de manera que produïx ofegament.