Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Parar
parar
Flexió verbal »
(Del llatí parāre, mat. sign.)
    1. v. tr. Montar una cosa disponent-la per a servir a un fi, dispondre, preparar.
    2. Parar taula, dispondre sobre la taula tot lo necessari per a menjar.
    3. Parar el llit, preparar el llit en llançols i unes atres peces de roba necessàries per a gitar-se.
    4. Parar un altar, dispondre tot els elements llitúrgics que pertoquen per a una cerimònia religiosa.
    5. Parar botiga, tenda, taverna, etc., montar un establiment en tot lo necessari per al seu bon funcionament.
    6. Parar casa, loc. Establir la residència en un lloc: Han parat casa en Alacant i viuen allí tot lany.
    7. Parar una parança o trampa, dispondre-la convenientment per a poder caçar animals.
    8. Parar una arma, preparar-la per a poder disparar-la.
    9. Parar el peu, omplir els esportins en pasta doliva i posar-los en la prensa.
  1. Esporgar un arbre deixant-li certes branques.
  2. Dispondre les mans o una atra part del cos, un recipient, etc., de modo convenient per a rebre un objecte o objectes.
  3. Parar lorella, loc. Escoltar en atenció.
  4. Parar atenció, loc. Atendre a lo que es diu.
  5. Interpondre un obstàcul per a defendres dun atac o dalguna cosa que se nos tira damunt: Parava els colps en lescut.
  6. Fer cessar un moviment, detindre.
  7. intr. o refl. Cessar de moures, detindres.
  8. Detindre un vehícul en un lloc.
  9. tr. Fer cessar dobrar.
  10. intr. o refl. Cessar dobrar.
  11. No parar, no cessar, no detindre; estar en continu moviment.
  12. Sense parar, sense detindres, sense interrompre el moviment.
  13. intr. Estar per un cert temps en una localitat: Pararé uns dies en Benidorm i en acabant me naniré a Altea.
  14. Anar a parar, dirigir-se, acabar u o una cosa en un lloc: Els joguets vells aniran a parar al fem.
  15. En frases interrogatives i negatives, estar, haver aplegat a un lloc indeterminat: No per a on pararà hui aquell amic de joventut.
  16. Resultar, vindre bo o malament, adequar-se be o malament una cosa o un fet a una persona o colectiu: Te para molt be este vestit. No vos para be sent una entitat cultural fer faltes dortografia. Eres un artiste i faces lo que faces tot te para be. Larròs para dur. És un menjar que para dolç.
  17. Acabar o quedar: No en este negoci cóm pararem. Mira que havem parat malament en lo que havem treballat.
  18. ¿A ón va a parar?, loc. Indica que una cosa no punt de comparació en una atra.
  19. No parar en torreta, loc. Anar dun lloc a un atre sense detindres.
  20. No parar-se-li a u les mosques, loc. No estar quet, no parar mai fent faena o coses.
  21. Para el carro, carreter, loc. Se diu ad algú que es llança en ímpetu a dir o fer una cosa, generalment avassallant.
  22. Pare vosté, loc. Se diu a qui avassalla.
  23. I pare vosté de contar, loc. Se diu quan sacaba denumerar una série de coses indicant que ya sha acabat.
  24. Parar-se-li a u el mòs o el bocí, loc. Parar-se-li a u el menjar en la gola de manera que produïx ofegament.
parar, -rs
  1. s. m. Aspecte, aparència que dona una persona als atres: Lhome aquell un parar molt sec.
Buscar Parar en:
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: emparrar.