Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: parança
parança, -nces
(Derivat de parar.)
  1. s. f. Trampa per a caçar animals.
observacions/documentació: "...si alcunes volran caçar de dia, puxen aquelles dites parances parar...”.Llibre de Consells. 1930."...les heretats o possessions on los dits claps seran o la dita parança faran...”. Llibre d’establiment d’Albocàsser. 1400. “Vinga en ell lo laç que ignora, e la parança que amagadament ha parada lo prenga...”. Joan Roïç de Corella. Psalteri. 1490. “...lavos li strenyia de veres lo joch / y ab laços de mort parant.li parança...”. Bernat Fenollar i Pere Martines. Lo Passi en cobles. 1493.
Buscar parança en: