Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: taula
taula, -les
(Del llatí tabŭla, mat. sign.)
  1. s. f. Peça de fusta prima i plana, més llarga que ampla, en les dos cares paraleles entre elles.
  2. Post o peça prima i plana, més llarga que ampla, de fusta o un atre material rígit, destinada a un us determinat, com la taula que usen els forners per a traure i ficar el pa en el forn.
  3. Post, cada una de les llistes de fusta unides entre elles damunt de les quals se posa el matalaf.
  4. Peça de fusta gran i rectangular que sengancha a un animal de càrrega i es rossega per terra per a aplanar-la.
  5. Post del carro de garbejar.
  6. Cada una de les posts que sencreuen en les bigues del trespol i sostenen el teulat.
  7. Cada una de les peces planes de fusta que susen per a la construcció del casc i la coberta dun barco.
  8. plr. Tarima de fusta prou alta que forma lescenari teatral.
  9. plr. fig. Professió del teatre i lespectàcul.
  10. Doble plec simètric, que adorna una tela, casi sempre una falda, deixant a la part de fòra una part llisa i els plecs a la part de dins.
  11. plr. ant. Joc paregut a les dames pero jugant en un dau, a on la sòrt era essencial.
  12. Peça de fusta concebuda per a pintar o escriure en ella.
  13. Pintura realisada sobre una fusta; cada u dels quadrants que formen part dun retaule.
  14. Llistat de qualsevol classe de coses posades en orde.
  15. Post que es solia posar en la porta de la sacristia indicant els horaris de les misses.
  16. Índex alfabètic o temàtic de les matèries dun llibre, indicant generalment la pàgina en la que es troben.
  17. Série de senyes o valors numèrics ordenats o classificats per a facilitar els càlculs com ara: taula de multiplicar o pitagòrica, taules astronòmiques, taula periòdica...
  18. Amalgama de gra format sobre lera, en acabar de separar la palla.
  19. Bancal, quadro de terreny de llavor, dividit en cavallons o soques.
  20. Taula daigua, mida equivalent a 900 litros per minut.
  21. Taula de diamant, cara plana del diamant en bisells.
  22. Taula de la cuixa, la part més ampla i carnosa de la cuixa.
  23. Taula del pit, tapa del pit, esternó.
  24. Taula de planchar, post en peus alts sobre la qual se plancha la roba.
  25. Taula de salvació, llista de fusta a la que es que agarrar un nàufrec per a sobreviure. fig. Únic recurs en el que es conta per a eixir dun problema o una situació greu.
  26. Taules, en el joc de dames o escacs, situació en la qual no és possible continuar la partida i cap dels dos jugadors pot guanyar; per extensió, se diu de lempat.
  27. Taules de correger, pinces llargues de fusta utilisades pel correger per a subjectar les correges que cus.
  28. Taules de la Llei, segons la Bíblia, pedres en les que Deu dictà el Decàlec a Moisés, representades en dos taules.
  29. Moble format per una peça plana i horisontal sostenguda per un o més peus.
    1. Taula descritori, taula dissenyada per a escriure; sol ser un poc més alta que les de menjar i normalment porta caixons per a guardar documents.
    2. Taula de tisora, taula que no els peus verticals sino creuats.
    3. Taula en ales, taula que dos parts supletòries per a fer-la més gran.
  30. Taula redona, taula de forma circular o ovalada; fig. En la llegenda del Rei Artur, era la taula a on se reunia en els seus cavallers i degut a la seua forma ningú es destacava dels atres; per ext. La que no llocs de preferència; fig. Grup dexperts que es reunixen per a opinar i discutir sobre diversos assunts sense diferència de jerarquies.
  31. ant. Institucions públiques de canvi a on també es depositaven els diners obtenint cert interés.
  32. Taula de Valéncia i Taula de Barcelona, establiments públics de depòsit i canvi de moneda des de lEdat Mija fins al sigle XVIII.
    1. Grup de persones que dirigixen una reunió, assamblea, elecció o tribunal i que està format per un president, un secretari...
    2. Taula de les Corts, els membres que junt al president formen la presidència de les Corts.
    3. Taula electoral, la formada per un grup de persones en un colege electoral en unes eleccions.
  33. Dolmen, monument megalític del Neolític que consta duna llosa horisontal recolzada en dos verticals.
  34. A cap de taula, ocupar el lloc més important de la taula.
  35. Alçar o llevar taula, emportar-se de la taula les coses que shan usat per a dinar o sopar.
  36. Alçar-se de taula, deixar el lloc que socupava en la taula de menjar.
  37. Deixar sobre la taula, postergar la discussió dun tema.
  38. Estar en taula, estar assentat en la taula de menjar.
  39. Parar o posar taula, posar damunt de la taula les coses que es necessiten a lhora de dinar o sopar.
  40. Posar sobre la taula, expondre un tema per a tractar-lo o resoldrel.
    1. Taula de billar, taula quadrangular gran, rodejada de bandes de material elàstic, coberta en un feltre vert, per a on roden les boles del joc espentades per un taco.
    2. Per taula, topetar i rebujar la bola en una de les bandes de la taula de billar; fig. Indirectament, per rodeigs.
  41. Taula de joc, aquella que servix per a jugar a les cartes.
  42. Taula de maig, se diu de la taula escassa de pa, perque en maig a sovint escassejava el forment i la farina.
  43. Taula franca o oberta, aquella en la que tots els que apleguen poden menjar.
  44. Taula o tauleta de nit, tauleta que es coloca al costat del capçal del llit, normalment en caixons.
  45. Acabar a taules, loc. Empatar.
  46. Anar laigua per la darrera taula, loc. Se diu duna cosa que està a tall dacabar.
  47. Aplegar o arribar a taules llevades, loc. Aplegar quan ya no cal, fer tart.
  48. Fer taula rasa duna cosa, loc. Escomençar des del principi borrant tot lo anterior.
  49. Parar la taula i llevar el pa, loc. Fer moltes promeses i no complir-ne cap.
  50. Quedar-se u baix taula, loc. Fer tart a una cosa i quedar-se sense gojar della.
  51. Ser millor pagador que la taula de Valéncia, loc. Ser molt bon pagador.
ref. A la taula i al llit al primer crit. La taula i el bon marit a la cara es porta escrit. Qui canta en la taula i menja en lo llit no té l’enteniment complit.
Buscar taula en:
  • taula coincidix en:
    • la 2ª persona d'imperatiu de taular
    • la 3ª persona del present d'indicatiu de taular
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: entaulat, entaulada, tahulla i taulada.