Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: ales
ala, -les
(Del llatí ala, mat. sign.)
  1. s. f. Extremitat que, situada una a cada costat del tórax, tenen alguns animals, generalment aus, i les usen per a volar agitant-les: Les àguiles tenen ales molt llargues. Les gallines tenen ales pero no volen. La rata penada té ales sense plomes.
  2. Cada apèndix que a banda i banda tenen alguns insectes per a volar: Les ales d’algunes palometes són de diversos colors. Hi han formigues voladores en ales.
  3. Se denomina ala a moltes coses que d’alguna manera es pareixen a les ales dels animals, be per la forma, el moviment, l’ubicació a banda i banda, la funció o moviment, etc.
  4. Ales del nas, cartílecs alars o vores dels forats del nas o narigals.
  5. Ala d’avió, cada una de les extensions que naix del cos d’un avió i que servixen per a sustentar-lo en l’aire puix en elles van situats els reactors o les hèlices.
  6. Ala de molí fariner, cada una de les pales o posts corbes, ala o alep, sobre les que cau l’aigua impulsant la mola i fent-la girar.
  7. Ala de montanya, rostària o pendent d’una montanya.
  8. Ala de peix, V. aleta.
  9. Ala de teulada, part de la teulada que sobreïx de la frontera; ràfol.
  10. Ala del pont, cada costat o banda d’un pont.
  11. Ala delta, planejador de vol lliure, té una estructura de forma triangular que subjecta per la part superior una tela sintètica, el pilot penja subjecte de l’estructura i la dirigix per mig d’un trapezi.
  12. Ales del cor, les aurícules del cor.
  13. Ales del pardalot d’Alcoy, nom que humorísticament se dona als canyiços, des de que un personage es nugà uns canyiços a l’esquena i intentà sobrevolar el barranc del Cinc d’Alcoy.
  14. ant. Fila, ringlera.
  15. Bot. Els pétals laterals de la corola o qualsevol membrana que acompanya a certs òrguens de la planta.
  16. Bot. Planta. V. ènula.
  17. Cada una de les bandes d’un mant o capa.
  18. En les fortificacions, part lateral d’un baluart.
  19. En les taules d’ales, part del tauler que va unit al cos de la taula en frontices i que es pot plegar o desplegar a voluntat, fent aixina la taula més gran o més chicoteta.
  20. fig. Facció, grup o colectiu que dins d’un partit, associació, sindicat, etc..., seguix una idea o té una determinada tendència prou marcada.
  21. Mil. Tropa que, en el camp de batalla, ocupa el lloc dels extrems de la formació disposta per a combatre.
  22. Mil. Unitat de l’aire, baix les órdens d’un coronel, que pot equivaldre al regiment en l’eixèrcit de terra.
  23. Nàut. Cada una de les paletes que, a l’entorn d’un eix, formen l’hèliç.
  24. Nàut. Vela chicoteta que s’afig a una vela més gran o principal per a conseguir més força d’espenta del vent.
  25. Part inferior del capell que el rodeja sobreeixint i que, com una visera, protegix la vista del sol.
  26. Part lateral d’un edifici que s’estén més allà del cos central o principal.
  27. Donar ales, loc. Donar solta, donar llibertat, estimular per a que algú faça o pense alguna cosa.
  28. Ser l’aleta del cor d’algú, loc. Ser la persona preferida d’algú, a la que més se vol.
  29. Tallar les ales, llevar llibertat, impedir que algú faça o pense alguna cosa.
  30. Tindre moltes ales, loc. Tindre molta llibertat.
  31. Tocat de l’ala, loc. Ferit, danyat, amolat, foll.
Buscar ales en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: atles, -alla, -all i Atles.