¡ala!
- interj. var. ort. V. ¡hala!.
ala, -les
(Del llatí ala, mat. sign.)
- s. f. Extremitat que, situada una a cada costat del tórax, tenen alguns animals, generalment aus, i les usen per a volar agitant-les: Les àguiles tenen ales molt llargues. Les gallines tenen ales pero no volen. La rata penada té ales sense plomes.
- Cada apèndix que a banda i banda tenen alguns insectes per a volar: Les ales d’algunes palometes són de diversos colors. Hi han formigues voladores en ales.
- Se denomina ala a moltes coses que d’alguna manera es pareixen a les ales dels animals, be per la forma, el moviment, l’ubicació a banda i banda, la funció o moviment, etc.
- Ales del nas, cartílecs alars o vores dels forats del nas o narigals.
- Ala d’avió, cada una de les extensions que naix del cos d’un avió i que servixen per a sustentar-lo en l’aire puix en elles van situats els reactors o les hèlices.
- Ala de molí fariner, cada una de les pales o posts corbes, ala o alep, sobre les que cau l’aigua impulsant la mola i fent-la girar.
- Ala de montanya, rostària o pendent d’una montanya.
- Ala de peix, V. aleta.
- Ala de teulada, part de la teulada que sobreïx de la frontera; ràfol.
- Ala del pont, cada costat o banda d’un pont.
- Ala delta, planejador de vol lliure, té una estructura de forma triangular que subjecta per la part superior una tela sintètica, el pilot penja subjecte de l’estructura i la dirigix per mig d’un trapezi.
- Ales del cor, les aurícules del cor.
- Ales del pardalot d’Alcoy, nom que humorísticament se dona als canyiços, des de que un personage es nugà uns canyiços a l’esquena i intentà sobrevolar el barranc del Cinc d’Alcoy.
- ant. Fila, ringlera.
- Bot. Els pétals laterals de la corola o qualsevol membrana que acompanya a certs òrguens de la planta.
- Bot. Planta. V. ènula.
- Cada una de les bandes d’un mant o capa.
- En les fortificacions, part lateral d’un baluart.
- En les taules d’ales, part del tauler que va unit al cos de la taula en frontices i que es pot plegar o desplegar a voluntat, fent aixina la taula més gran o més chicoteta.
- fig. Facció, grup o colectiu que dins d’un partit, associació, sindicat, etc..., seguix una idea o té una determinada tendència prou marcada.
- Mil. Tropa que, en el camp de batalla, ocupa el lloc dels extrems de la formació disposta per a combatre.
- Mil. Unitat de l’aire, baix les órdens d’un coronel, que pot equivaldre al regiment en l’eixèrcit de terra.
- Nàut. Cada una de les paletes que, a l’entorn d’un eix, formen l’hèliç.
- Nàut. Vela chicoteta que s’afig a una vela més gran o principal per a conseguir més força d’espenta del vent.
- Part inferior del capell que el rodeja sobreeixint i que, com una visera, protegix la vista del sol.
- Part lateral d’un edifici que s’estén més allà del cos central o principal.
- Donar ales, loc. Donar solta, donar llibertat, estimular per a que algú faça o pense alguna cosa.
- Ser l’aleta del cor d’algú, loc. Ser la persona preferida d’algú, a la que més se vol.
- Tallar les ales, llevar llibertat, impedir que algú faça o pense alguna cosa.
- Tindre moltes ales, loc. Tindre molta llibertat.
- Tocat de l’ala, loc. Ferit, danyat, amolat, foll.