orde, -ens
(Del llatí ordĭne, mat. sign.)
- s. m. i f. Disposició de les coses en el lloc corresponent.
- Successió ordenada o preestablida de les coses.
- Estar en orde, estar en el lloc que li pertoca.
- Orde de batalla, formació de les tropes en la disposició més convenient per a atacar a l’enemic o defendre’s d’ell.
- Orde de coses, disposició predeterminada de les coses humanes, especialment, en l’aspecte polític.
- Orde del dia, indicació dels assunts que deuen ser tractats en una sessió d’una assamblea o corporació, de les disposicions donades a una secció d’eixèrcit per al dia en qüestió...
- Orde moral, conjunt de lleis i normes en que es basa la moralitat o immoralitat dels actes humans.
- Orde natural, disposició de les coses atenent a la seua naturalea.
- Orde públic, situació en la qual els ciutadans respecten les lleis, sense pertorbacions.
- Orde social, normativa que regula les relacions socials.
- Per orde, en la disposició reglada de successió.
- Posar en orde, colocar les coses com és precís per al fi desijat.
- Grup de persones o coses que té una categoria social diferent.
- Série o conjunt de coses yuxtapostes o successives.
- Biol. Grup de classificació comprés entre la classe i la família.
- Mat. Calificació que es dona a una corba segons el grau de la seua equació.
- Arquit. Cada u dels estils en que es classifiquen les construccions atenent a la disposició, proporcions i ornamentació dels elements que componen un edifici.
- s. f. Colectiu de persones unides per alguna regla comuna d’observància o per una distinció honorària.
- Órdens militars, s. f. Institucions religioses i guerreres, fundades en l’Edat Mija, compostes per cavallers, en l’objectiu de combatre als infidels.
- Rel. Sacrament pel qual són constituïts els sacerdots; cada u dels graus del ministeri sacerdotal.
- Rel. Órdens majors, cada u dels tres graus superiors del ministeri sacerdotal i que són: subdiaconat, diaconat i presbiterat.
- s. f. Manament dictat per l’autoritat i que deu ser acatat.
- Esperar órdens, esperar les indicacions de l’autoritat de lo s’ha de fer.
- Rebre órdens, rebre indicacions de l’autoritat de lo que s’ha de fer.
- Estar a l’orde del dia, loc. Estar de moda, d’actualitat, ser normal.
- Sense orde ni concert, loc. Desordenadament.