disposició, -ons
(Del llatí dispositĭo, -ōnis, mat. sign.)
- s. f. Acte i efecte de dispondre.
- Forma d’estar disposta una cosa: Esta disposició horària de les matèries està molt be.
- Estat de salut: No tinc el cos en una bona disposició per a pujar a l’avió.
- Aspecte extern: En l’obra, vérem als actors en una bellíssima disposició.
- Aptitut, capacitat, adequació per a una finalitat: Tenint diners i propietats estàs en disposició de crear una empresa.
- Estar en disposició de, estar en capacitats, tindre l’aptitut o les condicions necessàries.
- Tindre disposició per a una cosa, estar capacitat per a una cosa.
- Manament, precepte llegal o orde en que es mana o ordena qualsevol cosa: Les disposicions d’aquell temps no permetien els partits polítics.
- Poder dispondre d’una cosa: El senyor feudal tenia disposició sobre els seus vassalls.
- Posar a la disposició de, posar baix el seu domini: He posat a la vostra disposició tota la meua biblioteca.