grau, -us
(Del llatí gradu, mat. sign.)
- s. m. Port de mar o plaja que s’utilisa com a desembarcador: Hui havem estat en el grau de Gandia.
- Posició que algú ocupa dins d’una jerarquia: Grau de general.
- Cantitat de generacions existents entre familiars.
- Titulació d’estudis superiors: Grau de llicenciat, grau de doctor, etc.
- Mida d’alcohol que té un líquit.
- Intensitat per la qual se medixen algunes malalties o accidents: Cremades de primer o segon grau.
- En grau superlatiu, en gran forma.
- Se diu de les divisions numerades d’igual forma en una escala: Grau del termómetro.
- Nivell de temperatura medit en graus Cèlsius o Fahrenheit.
- Grau Cèlsius o centígrat, unitat de temperatura equivalent a la centèsima part de la diferència entre els punts de fusió del gèl i ebullició de l’aigua, a la pressió normal.
- Grau Fahrenheit, unitat de temperatura que li dona el valor 32 al punt de fusió del gèl i 212 al d’ebullició de l’aigua.
- Tercer grau, interrogatori baix pressió física o síquica.
- Gram. Manera d’indicar l’intensitat relativa dels calificatius com a positius, compositius i superlatius.
- Instància d’un pleit.
- Geom. Cada una de les trescentes xixanta o quatrecentes parts iguals en que es dividix la circumferència.
- Mat. Cantitat de factors iguals d’una potència aritmètica.
- Grau d’un terme, suma dels exponents dels factors lliterals.
- Grau d’una equació, exponent del terme en el qual la variable té l’exponent major.