terme, -ens
(Del llatí termĭnu, mat. sign.)
- s. m. Fita, senyal per a separar un terreny d’un atre.
- plr. Llímits, llínea real o imaginària que separa dos territoris, dos països, dos terrenys: Els térmens de Castella.
- Territori que forma una organisació política, administrativa o jurisdiccional, especialment territori a on s’estén la jurisdicció de cada ajuntament.
- Fi d’un poder o d’una activitat.
- Fi d’un periodo de temps.
- Fi d’un espai a recórrer.
- Fi o conclusió d’alguna cosa.
- Dur o portar a terme alguna cosa, eixecutar-la completament.
- plr. Condicions i regles que regulen un debat o contracte o en que es planteja una situació.
- Paraula d’una llengua que té un significat.
- Llòg. Cada una de les paraules fonamentals en l’estructura d’un silogisme.
- Mat. Cada u dels elements d’un polinomi separat d’un atre pels signes + o -.
- Cada u dels elements d’una fracció.
- Número o expressió que forma part d’un polinomi, raó, proporció, progressió, successió...
- Terme mig, cantitat igual o aproximada a la mija aritmètica d’un conjunt de cantitats.