portar
Flexió verbal »(Del llatí pŏrtāre, mat. sign.)
- v. tr. Dur, anar en una cosa d’un lloc a un atre: Porta un ram de flors en la mà.
- Dur, tindre alguna cosa en l’interior o en la roba: Porte diners en la bojaca.
- Estar prenyada: Porta bessonada.
- Anar vestit en una peça de roba posada o adornat en un complement: Porta corbata i capell.
- Anar en una part del cos humà d’una certa manera: Porta bigot.
- Tindre imposta una cosa: Porta el geni en la sanc.
- Tindre una certa disposició d’ànim, un cert sentiment o pensament, etc.: Porta una idea fixa en el cap.
- Resistir, tolerar, rebre, etc…, un premi, castic, pena…: Portava la pena en resignació.
- Acompanyar a una persona, animal…: Porta a l’home del braç.
- Dirigir, governar, guiar.
- Portar el timó o la batuta, loc. Dirigir, regir.
- Portar els contes, encarregar-se de la contabilitat.
- Portar la casa, governar-la, administrar-la.
- refl. Obrar de certa manera en algú: La mare es porta be en la nora. El fill se porta molt malament en son pare.
- Anar en una cosa d’un lloc a un atre, fer-la aplegar al seu destí: Porta açò a ton pare. Porta els llibres a l’escola.
- Guiar, dirigir, conduir fins a un cert lloc.
- Portar del braç, del bracet o pel braç, acompanyar ad algú agarrat del braç.
- Portar per l’orella, dur ad algú agarrat per una orella.
- Persuadir, convéncer ad algú per a que faça alguna cosa, especialment si no desija fer-la: Les males companyies el portaren a la droga.
- Anar un camí en direcció a un cert lloc: La senda nos porta a ma casa.
- Anar a donar-li ad algú una notícia, una encomanda, un mensage…: Li porte recorts de mos pares.
- Mat. Reservar les decenes d’una columna de sumants o en una multiplicació parcial per a afegir-les a la columna següent o al producte immediat.
- Produir un efecte, una impressió, un sentiment, etc.: Les fotografies me porten recorts.
- refl. Acompanyat de la partícula pronominal o adverbial en anar-se’n duent-se alguna cosa: Me’n porte dos taronges. Te’n portes un bon recort.
observacions/documentació: És sinònim en tots els casos del verp dur, tan utilisat o més que portar.