geni, -is
(Del llatí genĭus, mat. sign.)
- s. m. Deïtat menor o enemiga.
- Ser fabulós de figura humana.
- Caràcter propi d’una persona o d’una colectivitat.
- Aptitut o capacitat de creació.
- Se diu de la persona dotada en eixa aptitut o capacitat de creació.
- Traure el geni, loc. Expressar o mostrar enuig, ràbia o ira.
- Fer u el geni, loc. Fer u lo que li dona la gana.
- Tindre el geni curt, fort o pudent, loc. Se diu de qui pert els nervis en facilitat i no aguanta impertinències.
- Tindre el geni embresquillat o agre, loc. Tindre mal geni, no tindre bon tracte, tindre una forma de ser aspra.
- Tindre el geni cagat, loc. Estar de mal humor.