nervi, -is
(Del llatí nervĭum, mat. sign.)
- s. m. Cada una de les fibres en forma de cordó, que posen en comunicació les diferents parts del cos en el cervell o en la mèdula espinal o en uns atres centres, i estos entre ells, i servixen per a transmetre les sensacions i els impulsos motors.
- Atac de nervis, alteració o irritació dels nervis que fa perdre el control a la persona.
- Calmar els nervis, llevar l’irritació o l’alteració nerviosa.
- Irritar els nervis, ocasionar una gran excitació en els nervis.
- Ser un feix de nervis, ser fàcilment irritable o excitable de nervis.
- Tindre nervis, estar nerviós.
- plr. Estat sicològic d’intranquilitat i agitació: Els nervis no els deixen dormir.
- Força, vigor físic o moral, energia: Un cavall jove en molt de nervi.
- Tendó, part flexible pero resistent dels músculs.
- Corda de matèria orgànica per a fer sonar els instruments musicals.
- Bot. Cada u dels feixos vasculars que formen l’estructura fibrosa de les fulles de les plantes i que es pot vore clarament per la seua part posterior.
- Cada u dels relleus en forma de fil que donen rigidea i formen l’esquelet de les ales d’alguns insectes.
- Cada una de les cordes colocades a través en el llom d’un llibre, que servixen per a enquadernar-lo.
- Arquit. Grossor que reforça l’estructura d’un arc de volta.