cavall, -lls
(Del llatí caballu, mat. sign.)
- s. m. Mamífer perissodàctil, quadrúpet, paquiderm, solípet.
- En el joc de cartes, cada una de les cartes que duen el número 11 i representen un personage a cavall.
- En el joc d’escacs, peça que té la seua casella al costat de la torre i que es mou en forma de L, inclús per damunt d’aquelles peces que es troben en el seu camí; té forma de cavall.
- fig. Cavall de batalla, la part principal d’una empresa.
- Cavall de bona barra, persona que menja be i de tot.
- Cavall de fusta, V. cavallet.
- Cavall de Troya, engany, parança, magancha.
- Nom de diferents utensilis i artefactes que tenen certa similitut en el cavall.
- Aparat de gimnàsia sobre el que se realisen eixercici de salt, constituït per un cos superior allargat sostengut per quatre pates.
- Armatost de fusta per a tindre selles.
- Tros de fil que s’enrolla a l’àspia per a formar la madeixa.
- Tumor que es forma en l’engonal i que té l’orige en una infecció venérea.
- Tindre arrancada de cavall i parada de somera, loc. Escomençar alguna cosa en molta força i deixar-la ràpidament.
- Anar a cavall, loc. Anar sobre un cavall, cavalcar.
- En argot, heroïna.
- A cavall de, loc. Pujat a l’esquena d’algú passant-li una cama pel costat de la dreta i l’atra per l’esquerra.
- A cavall de o entre, loc. Entre dos coses: A cavall entre el sigle XX i XXI.
- Posar-li o penjar-li a u el peu al cavall, loc. Pujar-se-li a la gepa, prendre’s moltes confiances i perdre-li el respecte ad algú.
- Cavall de mar, peix Hipocampus brevirostris, en el cos cobert per un esquelet exterior punchós, una coa que s’enrolla i un cap paregut al d’un cavall. Sol denominar-se cavallet de mar.
- De cavall, molt fort o intens: Ha agarrat un constipat de cavall.
- En l’argot del món de la drogadicció, heroïna.
- El cavall, dialect. i coloq. El número trentaú (31) en rifes, sortejos, loteries i jocs.
Imàgens
