aparat, -ts
(Del llatí apparātus, mat. sign.)
- s. m. Conjunt de coses dispostes o preparades necessàries per a un fi.
- Adorns, pompa o ostentació en un acte o cerimònia: Els Jocs Florals conserven l’aparat migeval.
- Instrument format per diverses peces mecàniques que funcionen unitàriament i que servix per a un fi concret: Havem comprat un aparat que pela les creïlles. Els meges tenen aparats per a poder analisar-ho tot.
- Conjunt d’òrguens animals o vegetals que realisen una funció: L’aparat digestiu. Aparat reproductor.
- Conjunt de persones que pel seu càrrec en un partit o govern decidixen la política que s’ha de dur avant: L’aparat del partit ha decidit demanar l’abstenció.
observacions/documentació: La semblança entre la forma valenciana aparat i la castellana “aparato” ha fet que erròneament se considerara en algunes accepcions com a castellanisme; la substitució que modernament se fa de aparato per aparell (cast. aparejo), que és un posverbal de aparellar, és molt discutible i en alguns casos totalment incorrecta. Este fet de substituir molt a sovint la forma aparat per aparell en totes les accepcions la constata Alcover en el Diccionari Català-Valencià-Balear, quan en l’entrada de aparat diu: " 3. Conjunt mecànic d’algunes peces per obtenir un fi. || 4. anat. Conjunt d’alguns òrgans animals o vegetals que concorren a realitzar una funció (En les accepcions || || 3 i 4, modernament s’usa més aparell que aparat)”. Esta substitució es realisa “modernament” com diu Alcover, pero sense motiu raonable.