orgue, -ens
(Del llatí orgănum i del grec ὄργανον, instrument.)
- s. m. Part d’un animal o planta que realisa una funció específica.
- Diari o periòdic en les directius d’un partit o organisació.
- Mig que servix per a realisar una acció: Els òrguens de govern.
- Instrument musical de vent, compost de gran número de canons a on se produïx el sò, unes manches per a insuflar aire i un o més teclats.
- Orgue elèctric, el que funciona per mig d’energia elèctrica.
- Orgue electrònic, el que produïx uns sons musicals que es generen al transformar vibracions elèctriques en acústiques.
- Orgue de coll, el que es penjava al coll de l’organiste que el fea sonar manchant en la mà dreta i tocant les tecles d’un teclat molt senzill en l’esquerra.
- Anar l’orgue mal parat, loc. Anar malament una cosa.
- ¿Com va l’orgue?, loc. Equival a ¿Com va la cosa? ¿Qué tal?
- Ser com l’orgue de Sollana, que sempre li falta una tecla o atra, loc. Se diu una cosa que sempre presenta algun problema.
- Tindre més bemols que un orgue, loc. Tindre moltes tecles o dificultats una cosa.