senzill, -lla, -lls, -lles
(Del llatí vulg.*singellus, diminutiu del distributiu llat. singŭli, u per a cada u.)
- adj. m. No doble ni doblegat: El vestit està fet en una roba senzilla, sense forro ni doble tela que donen calor.
- Fàcil, que no té dificultats: Fer este treball és molt senzill i qualsevol el pot fer.
- Que no té artifici, protocol, amanerament, etc.: Feren una cerimònia familiar, íntima i senzilla.
- Modest: La gent senzilla del poble nos acollí en sa casa i nos oferí lo que tenia.
- Se diu de persones espontànees i naturals: Té títul de comte pero és un home senzill i amable.