natural, -ls
(Del llatí natūrāle, propi de la naturalea.)
- adj. m. i f. Pertanyent a la naturalea, propi d’ella o degut ad ella.
- Senyor natural, en el feudalisme, senyor per naiximent, per dret hereditari.
- Vassall natural, vassall del senyor natural.
- Naixcut en un lloc, natiu: Josep Nebot i Pérez, natural de Vilarreal.
- Els naturals, els natius, els indígenes.
- adj. Que és propi i característic de la naturalea del ser, sense artificis ni components artificials.
- Dret natural, principis sobre el be i el mal, sobre lo just i injust, inspirats per la naturalea.
- Mús. Nota no alterada.
- Que pertany a la naturalea.
- Ciències naturals, les que estudien als sers i la naturalea.
- Produït per la naturalea, que no és artificial.
- No degut a l’educació ni a l’estudi; sense afectació, sense artifici.
- Al natural, en l’estat propi de la naturalea, sense modificació artificiosa.
- Que imita a la naturalea.
- A temperatura ambient; se diu dels líquits com la llet, l’aigua...: No em calfes la llet que la vullc natural.
- Color natural, color casi igual al que existix en la naturalea.
- Mida natural, que té el tamany igual a lo que representa.
- Que succeïx perque és conforme en la naturalea.
- ¡Natural!, expressió que significa ¡per supost!, ¡clar! // m. Caràcter, manera de ser pròpia d’algú.
- Recobrar el seu natural, ant. Tornar en sí.
- Del natural, loc. Fet de prendre el model d’una obra d’art de la vida o la realitat.