art, -ts
(Del llatí ars, artis, mat. sign.)
- s. m. o f. Manera de fer diverses coses segons unes regles: Fer una cosa en molta art. Fa les coses sense art ni regla.
- Conjunt de regles establides per a fer be una cosa, un treball, un ofici o professió: Escola d’arts i oficis.
- Art de la mar, l’ofici o professió de mariner.
- Art decorativa, la pintura i l’escultura dedicades a la decoració d’edificis o una atra cosa. També es diu de les arts menors com la ceràmica, l’orfebreria, marqueteria, forja, mosaic...
- Art poètica, conjunt de regles que s’han de seguir en una composició poètica.
- Art popular, el realisat per artistes generalment anònims, artesans i sense formació acadèmica.
- Arts gràfiques, conjunt de tècniques i coneiximent per a l’edició de llibres.
- Arts lliberals, aquelles en que actua l’inteligència o enteniment.
- Arts majors, la pintura, l’escultura i l’arquitectura.
- Arts marcials, conjunt de tècniques de lluita d’Extrem Orient, i que hui són un deport.
- Arts menors, la ceràmica, la marqueteria, l’ebanisteria, el mosaic...
- Arts plàstiques, el dibuix, la pintura i l’escultura.
- Belles arts, la pintura, l’escultura, la música, l’arquitectura i la poesia.
- Art conceptual, moviment artístic que valora per damunt de tot el concepte o idea del procés artístic.
- Ret de peixcar.
- f. Mijos poc o gens correctes o ètics que algú utilisa per a conseguir un fi: En quina art m’ha furtat la cartera. Ha conseguit guanyar en males arts.
- No tindre art ni part, loc. No tindre res que vore en una cosa.
observacions/documentació: Antigament la paraula art era femenina, hui és masculina o femenina: art abstracte, art figuratiu, males arts, belles arts, art poètica.