ardre
Flexió verbal »(Del llatí ardēre, mat. sign.)
- v. intr. Ardir.
observacions/documentació: L’infinitiu ardre és el clàssic i etimològic, pero ha caigut en desús i hui s’utilisa en la parla la forma ardir, que presenta un canvi de conjugació. La conjugació del verp ardre no és incoativa: Els arbres arden. Yo art de set. El camp de forment art fàcilment.