Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Senyor
senyor, -ra, -rs, -res
(Del llatí sĕniōre, vell, persona d’autoritat.)
  1. s. m. Qui autoritat sobre un lloc, persones o coses.
  2. Amo, propietari.
  3. Persona que per un contracte servents o criats.
  4. Rel. Nostre Senyor, el Nostre Senyor, Deu Nostre Senyor, o el Senyor, diferents maneres de referir-se a Deu.
  5. Nostra Senyora, manera de referir-se a Maria, la Mare de Deu.
  6. Ser senyor de fer una cosa, loc. Poder fer una cosa, ser lliure de fer-la: Tu eres molt senyor de fer això pero pensa en les conseqüències.
  7. Ser senyor de mateix, loc. Ser lliure no dependre de ningú ni estar subjecte a ningú.
  8. Se diu dels rics o de gent de classe social superior a la dels obrers.
  9. adj. Fi, refinat, educat, cavallerós: És un home molt senyor. Aquella dòna fon tota una senyora.
  10. ¡Senyor!, o ¡Senyor meu!, exclamacions davant duna desgràcia o adversitat: ¡Senyor quina desfeta tan gran! ¡ Senyor meu quin problema tan gros!
  11. Tractament de cortesia que es donava a persones dautoritat o de gran posició social; hui sha generalisat donant-lil a tota persona en qui no es tracte habitualment o confiança.
  12. Se gasta sobretot en lafirmació senyor, senyora i la negació no senyor, no senyora, només per a remarcar-les.
  13. Home o dòna de qui es parla en respecte: Entrà un senyor en loficina preguntant per tu.
  14. Senyora, dòna casada.
  15. fig. Posat davant dun nom, equival a molt gran: una senyora casa en Alacant.
ref. Amor de senyor, aigua en cistella. Senyor sense diners, ni és senyor ni és res.
Buscar Senyor en: