Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: desgràcia
desgràcia, -ies
  1. s. f. Pèrdua de la gràcia, atenció, consideració, favor, estima o voler dalgú: Ha caigut en desgràcia i ya no li fan massa cas.
    1. Sòrt adversa.
    2. Tindre desgràcia, loc. Tindre mala sòrt
    1. Cas o succés molt advers o funest.
    2. Haver una gran desgràcia, ocórrer un accident mortal o molt llamentable.
ref. Sobre desgràcia, fortuna.
Buscar desgràcia en:
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: desgraciat.