Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: desgràcia

desgràcia, -ies

s. f. Pèrdua de la gràcia, atenció, consideració, favor, estima o voler d’algú: Ha caigut en desgràcia i ya no li fan massa cas.
1. Sòrt adversa.
2. Tindre desgràcia, loc. Tindre mala sòrt.
1. Cas o succés molt advers o funest.
2. Haver una gran desgràcia, ocórrer un accident mortal o molt llamentable.

ref. Sobre desgràcia, fortuna.

Buscar desgràcia en:

Bilingüe Sinònims Rima

Paraules que tenen una escritura pareguda: desgraciat.

Pròlec Instruccions Abreviatures Colaboradors

XEsta web usa cookies pròpies i de tercers per a millorar la navegació. Si continueu navegant per ella estareu acceptant la nostra política de cookies. Més informació.