mortal, -ls
(Del llatí mortāle, mat. sign.)
- adj. m. i f. Relatiu a la mort o propi d’ella.
- s. m. Persona humana: Tots els mortals tenim les mateixes necessitats.
- Hiperbòlicament, pròxim a la mort: Tinc un cansament mortal. Tenia una fam mortal i sopà molt.
- Que produïx o pot causar la mort: Tingueren un accident mortal en el coche. La ferida del coll no fon mortal pero sí molt greu.
- Rel. Pecat mortal, el pecat que priva a la persona que el comet d’obtindre la gràcia de Deu.
- fig. De conseqüències funestes.
- Terrible: Havem passat un dia mortal de treball i cansament.