pecat, -ts
(Del llatí peccātum. mat. sign.)
- s. m. Acció contrària als manaments de Deu o els de l’Iglésia que es comet voluntàriament.
- Estat en que està el pecador mentres no s’arrepenedix i es reconcilia en Deu o en l’Iglésia.
- Pecat mortal, en la doctrina catòlica, aquell que fa perdre la gràcia divina i comporta la condena eterna.
- Pecat venial, en la doctrina catòlica, aquell que, per ser lleu, no fa perdre la gràcia divina i ni comporta la condena eterna.
- Pecat capital o pecat mortal, en la doctrina cristiana, cada u dels sèt tipos en que es consideren classificats els pecats segons la matèria, i que són: supèrbia, avarícia, luxúria, ira, gula, enveja i perea.
- Pecat original, en la doctrina cristiana, aquell en el que naixen els humans per causa del primer pecat, el comés per Adam i Eva.
- Pecat actual, aquell que es comet per l’actuació humana, per contraposició al pecat original.
- Pecat habitual, aquell que es comet freqüentment, per hàbit.
- Pecat contra natura, la sodomia, el coit anal.
- Pecat solitari, la masturbació.
- Més lleig que un pecat, loc. Se diu per a referir-se ad aquell o ad allò que és molt lleig o està molt lleig.
- No tindre culpa ni pecat d’una cosa, loc. No ser culpable, no tindre responsabilitat.
- Viure en pecat, loc. Viure amigats sense estar casats.