manera, -res
(Del llatí manuaria, cosa pròpia de la mà.)
- No haver manera, no ser possible: Per molt que estudia no hi ha manera d’aprovar.
- En gran manera o sobre manera, en molta intensitat.
- De mala manera o de males maneres, de males formes: No parles a ton pare de mala manera.
- Tindre males maneres, loc. Tindre un tracte aspre i poc correcte.
- Bones maneres, bones formes, correcció en el tracte: Li digueren en bones maneres que reciclara el plàstic.
- De totes maneres, expressa que una cosa que s’ha dit adés no impedix que siga cert o que ocórrega lo que es diu a continuació: Possiblement no aniré al sopar, de totes maneres, podeu sopar tots.
- De cap o ninguna manera, en negació absoluta: De cap manera pots anar a vore eix espectàcul. De ninguna manera compraré un coche que contamine.
- A manera que, progressivament: A manera que plou s’ompli la bassa.
- En tal manera o de manera que, conj. En conseqüència: Ha plogut, de manera que hi haurà fanc.
- A la seua (meua, nostra, etc.) manera, a la manera pròpia d’algú.
- De qualsevol manera, loc. Malament, arreu.
- plr. Modo en que es tracta a les persones i s’actua en elles; modals.
- Modo d’obrar discretament, en moderació.
- Forma singular de ser; classe, espècie.
- Tindre o apuntar maneres, loc. Mostrar bones aptituts per a fer una cosa: És molt jove eixe jugador de pilota pero apunta maneres i aplegarà llunt.