Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: arreu
arreu, -ea, -us, -ees
(Del llatí arĭdu, sec.)
  1. adj. m. ant. Astringent.
arreu
(Del germ. at rēd, per orde, o del llatí *arredāre.)
  1. adv. ant. Sense excepció.
  2. De qualsevol manera, ixca com ixca una cosa, feta sense massa atenció o conte: Tot ho fa arreu i per això ixen mal les coses. Eixe treball està fet arreu i molt malament.
  3. Ser u arreu, ser una persona molt desastrada en la manera de vestir o de comportar-se.
  4. Arreu arreu, loc. Una cosa darrere duna atra. Seguit seguit. Sense interrupció. De qualsevol manera (també sol dir-se arreuet arreuet).
  5. Aleatòriament: Agarra una carta de la baralla arreu. Casa , casa no, i dos arreu.
Buscar arreu en:
  • arreu coincidix en:
    • la 2ª persona del plural del present de subjuntiu de arrar
    • la 2ª persona del plural del present d'indicatiu de arrar
    • la 2ª persona del plural d'imperatiu de arrar
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: arrèu.