excepció, -ons
(Del llatí exceptiōne, mat. sign.)
- s. f. Acció d’exceptuar.
- Dret. Fet jurídic que el demandat alega per a que l’acció del demandant no siga efectiva.
- Excepció Perjudicial, la que es produïx contra el demandant fent referència a que no és part llegítima per a fer eixa demanda.
- Excepció dilatòria, servix per a que la causa s’allargue.
- Excepció perentòria, la que acaba en pleit.
- Excepció declinatòria, s’efectua en contra del juge per creure que no és competent en la causa.