efectiu, -iva, -us, -ives
(Del llatí effectīvus, mat. sign.)
- adj. m. Que és real, verdader.
- Diners, moneda, billets: Hi ha molt d’efectiu en el calaix.
- Fer efectiu, pagar un import.
- Se diu d’un càrrec, plaça o lloc de treball en propietat, no interí, supernumerari o honorífic.
- Soldats o membres d’un eixèrcit en servici, no en reserva.
- En efectiu, loc. En moneda o billets, en diners: Se pot pagar en diners o en efectiu.