Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Soldats

soldat, -ts

(Del llatí *solidātus, de solĭdus, sòu.)

1. s. m. Persona que servix en la milícia o forma part d’un eixèrcit.
2. Soldat ras, soldat que no té grau.
3. Soldat de peu, soldat d’infanteria.
4. Soldat de cavall, el soldat que va sobre una cavalleria.
5. Soldat veterà, el soldat que du molt de temps en l’eixèrcit.
Fer-se soldat, entrar a formar part d’un eixèrcit o de la milícia.
Soldat de plom, figura de plom en forma de soldat que s’usava com a joguet.
Soldat de castic, guarda que l’Administració posava a la porta dels deutor d’imposts, el qual havia de ser mantengut i pagat pel deutor mentres no pagara l’impost.
fig. Persona que lluita o treballa per una causa o ideal.
Peix de l’espècie Solea oculata, de cos llarc i pla, molt paregut a la palaya pero més chicotet, de color gris groguenc en punts negres.
El soldat, dialect. i coloq. El número setantaú (71) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En uns atres llocs se li dona el nom ad este número de el mestre.

soldat, -ada, -ts, -ades

adj. m. Adherit, íntimament unit.

Buscar Soldats en:

Bilingüe Sinònims Rima

Soldats coincidix en:
- el participi masculí plural de soldar
Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
La caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada, –ades és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta -d-, que es manté en l’escritura; trompada, portada, comprada, pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. (L'Estàndart Oral Valencià)