mestre, -ra, -es
(Del llatí magĭstru, mat. sign.)
- s. m. Persona que es dedica a l’ensenyança o té títul per a fer-ho.
- Mestre d’escola, persona que es dedica a l’ensenyança primària.
- Persona de qui es pren norma o ensenyança.
- Rel. El Mestre Diví, Jesucrist.
- Persona que ensenya degut als seus coneiximents en una matèria.
- Títul que es donava en les facultats a les persones que havien conseguit el grau màxim o superior.
- Mestre en Gai Saber, el guanyador de tres premis ordinaris en els Jocs Florals.
- Títul que es donava al menestral que aplegava al tercer grau del seu ofici.
- Mestre de retaules, el pintor que pintava retaules.
- Mestre de cases, el que es dedicava a la construcció d’edificis, cases, etc.
- Mestre d’alabastre, especialiste en treballar l’alabastre.
- Mestre d’arquitectura, ant. Arquitecte.
- Mestre d’obres baixes, encarregat de les séquies, de la seua construcció i del seu manteniment.
- Mestre de vidrieres, especialiste en fer vidrieres.
- Mestre fuster, fuster.
- Mestre major, ant. Arquitecte o mestre d’obres d’una atra importància.
- Mestre piquer, pedrapiquer o picapedrer, pedrapiquer especialiste.
- Mestre d’obra de terra, fabricant de teules, rajoles, taulellets...
- Mestre d’obra de vila, ant. Mestre d’obres.
- Mestre de rajola de Manises, especialiste en fer ceràmica de Manises, manisetes...
- Mestre de talla, imaginer.
- Mestre de traces, ant. Delineant.
- Mestre d’aixa, fuster de carros.
- Mestre compositor, el que es dedica a compondre música.
- Mestre de música, el que es dedica a dirigir una orquesta.
- Mestre d’obres, el que es dedica a dirigir la construcció d’edificis, cases, etc.
- Mestre d’hostal, el que es dedica a ordenar tant el menjar com als comensals en un convit.
- Mestre de nau, ant. El mariner que es situa per ranc darrere del patró o capità.
- Mestre de ball, l’encarregat de dirigir el cos de ball en un teatre.
- Mestre de cerimònies, l’encarregat de dirigir l’organisació d’actes públics importants.
- Mestre de capella, l’encarregat de la direcció d’una capella de música.
- Mestre sala, mestre de cerimònies.
- Mestre racional, ant. Ministre real que tenia al seu càrrec el control dels contes de l’erari.
- Mestre de la balança, l’oficial encarregat de controlar el pes de les monedes o d’uns atres gèneros.
- Mestre d’aigües, l’oficial que té al seu càrrec les qüestions sobre les aigües pluvials, de rius i de regadiu.
- Qualsevol superior d’una orde militar.
- ant. Mestral.
- adj. f. Obra mestra, obra feta per un mestre.
- S’aplica a coses que tenen més importància que unes atres: Pal mestre, vela mestra, torre mestra, séquia mestra.
- ant. Fals, enganyós.
- Porció de material que els obrers posen en una superfície quan volen lluir-la i que estiga nivellada, de manera que este material és una referència que junt en el regle i el nivell permeten mestrejar i fer que la superfície quede nivellada.
- Estaca que s’usa per a adreçar arbres i plantes.
- El mestre, dialect. i coloq. El número setantaú (71) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En uns atres llocs se li dona el nom ad este número de el soldat.