lloc, -cs
(Del llatí lŏcu, mat. sign.)
- Fer lloc, deixar espai per ad algú o alguna cosa modificant la seua disposició.
- Parage, espai geogràfic.
- Chicoteta població, menor que la vila i major que l’aldea.
- ant. Masia, finca rústica.
- Porció d’espai assignat a una persona o cosa.
- Posar-se en el lloc d’algú, loc. Adoptar el punt de vista d’un atre.
- En primer lloc, primerament, ans de tot.
- Destacament militar permanent.
- Fòra de lloc, loc. Poc oportú, injustificadament, que no ve al cas: Eixa resposta està fòra de lloc.
- Càrrec, ocupació, ofici.
- En lloc de, loc. Locució adversativa, indicadora d’una acció que es fa en substitució d’una atra; en conte de.
- Tindre lloc, loc. Ocórrer, succeir, acontényer: La reunió tindrà lloc en acabar la segona tanda de treball.
- Posar ad algú en tant de lloc com un diner, loc. Ser molt exigent.
- Posar a algú en son lloc, loc. Baixar-li els fums ad algú, recordar-li ad algú quí és en realitat quan se pensa o creu ser superior o millor.
observacions/documentació: La locució en lloc de, a banda de la forma sinònima en conte de, té dialectalment locucions sinònimes com ara per conte de i en contra de.