eixe, -xa, -xos, -es
(Del llatí ĭpsu, el mateix.)
- adj. i pron. demost. Designa la persona o cosa que està prop de la persona en qui es parla, per oposició ad este, que designa la persona o cosa que està més prop de la persona que parla.
- S’aplica a les coses de les que s’han parlat fa poc: Eixes coses que dius no són veritat.
observacions/documentació: Davant de paraula que escomença per vocal o h la forma eixe pren la variant eix sempre que no actue com a pronom: Eix home és ton pare. Eix amic teu. Generalment davant de paraula que escomence per una vocal tònica o una -e.