ja
- adv. i conj. var. ort. ant. V. ya.
observacions/documentació: La grafia ya respon a la fonètica antiga i moderna, no es tracta d’un castellanisme com d’entrada es podria pensar. En els texts clàssics valencians predomina la forma ya i apareix molt poc ja. Recordem que en valencià es diferencia fonèticament entre ya i jardí, entre yo i jove, per lo que hi han dos grafies diferents la y (fonema fricatiu palatal sonor) i la j (fonema africat palatal sonor) una per a cada fonema. El fet de grafiar ya o yo en j és hui un catalanisme ortogràfic.