cult, -ta, -ts, -tes
cult, -ts
(Del llatí cultus, mat. sign.)
- s. m. Homenage que es tributa a Deu, a la Mare de Deu o als sants i actes religiosos o cerimònies per mig dels quals se’ls fa dit homenage.
- fig. Adoració, devoció a alguna cosa.
observacions/documentació: La tendència a substituir la forma etimològica, tradicional i general en valencià cult, per la forma “culte”, modernament inventada en català, se resumix en el següent comentari, gens filològic i carregat de puritanisme, que Alcover fa en el seu Diccionari Català-Valencià-Balear: “Aquesta forma (cult) és poc recomanable, perquè en la fonètica sintàctica resulta sovint homònima d’un mot indecorós (cul)”. En valencià es pronuncien generalment els grups consonàntics finals, com ara el grup -lt, per lo que en la nostra fonètica sintàctica no es confon cult en cul, de manera que no cal utilisar la forma artificial catalana culte.