tanda, -des
(De l’àrap tanzîm, disposició en orde o série.)
- s. f. Interval de temps en el qual se du a terme una activitat o funció per algunes persones segons un orde acordat prèviament.
- Part en que es dividix la jornada laboral.
- Grup de treballadors que fa la seua activitat al mateix temps i es succeïx en un atre de manera ordenada.
- Série de coses de la mateixa classe fetes sense interrupció.
- Espai de temps que li correspon a cada regant per a utilisar l’aigua segons la reglamentació.
- Parts del cos d’un animal mort que solen tindre poc de valor com el cap, el bascoll, les potes, els budells, el fege, etc.
- Anar per tanda o a tandes, anar per orde.
- Demanar tanda, solicitar l’orde de participació en una activitat.
- Prendre o agarrar la tanda, respectar l’orde i escomençar a realisar l’activitat quan correspon.
- Tocar la tanda ad algú, aplegar-li el moment de realisar alguna cosa.