agarrar
Flexió verbal »(De a-1 <ad llatí i garra.)
- Prendre: Agarrar un camí. Agarrar una costum. Agarrar l’idea.
- Contraure una malaltia, patir un disgust o experimentar una sensació: Ha agarrat la grip. Agarrarà un bon disgust. Agarrar fret. Agarrar mal de pancha.
- Apoderar-se d’alguna cosa, fer seua una cosa: Agarrar els beneficis. Agarrar diners.
- Conseguir o obtindre alguna cosa: Agarrar fama. Agarrar prestigi.
- Arraïlar una planta, un plantó o esqueix: Han agarrat tots els rosers que plantàrem.
- Pujar en un vehícul o qualsevol mig de transport per a traslladar-se d’un lloc a un atre: Tots els matins agarra el metro i l’autobús. Agarrar el coche, la moto, l’avió, el tren...
- Capturar a un animal o persona que fuig o s’amaga: Agarrar conills. Agarrar al culpable. Agarrar a l’assessí.
- Sorprendre, sobrevindre: Nos ha agarrat la pluja pel camí. M’han agarrat per sorpresa.
- refl. Subjectar-se a alguna cosa: S’agarra a la barana per a no caure. S’agarra del bracet per a poder caminar.
- refl. Barallar-se, renyir: S’agarraren i tingueren una gran gresca.
- refl. Apegar-se, adherir-se el menjar als atifells de cuina per excés de fòc i cremar-se o socarrar-se el menjar per la part que toca el fondo de l’atifell: Se m’ha agarrat l’arròs de la paella, aixina que m’eixirà l’arròs socarrat.
- refl. Escomençar una acció i anar a més: Agarrar-se el fòc. Agarrar-se el motor. Agarrar la marcha. S’ha agarrat a ploure.
- ¡Agarra’t! o ¡agarra’t que ve curva o corba!. Exclamació que equival a prepara’t per a escoltar, vore o experimentar alguna cosa fòra de lo comú o que pot resultar sorprenent.
- Tindre agarrada la paella pel mànec, loc. Dominar i controlar una cosa, tindre el poder.
- Agarrar les armes, loc. Iniciar una guerra, una revolució armada...
- Agarrar una cosa en pinces, loc. Prendre una idea o un plantejament en molta prudència.
- Agarrar la sòn, loc. Escomençar a dormir-se.
- Fer agarrar el cabaç, loc. Posar nerviós, alterar.
- Agarrar un pet, una bufa, un gat (local.). Sol afegir-se com un cadirer, com un dolçainer, com un capità general...loc. Bufar-se, emborrachar-se.
- Agarrar mosques o acabar agarrant mosques, loc. Estar o tornar-se foll, estar molt marejat o marejar-se molt: En tantes preocupacions i maldecaps acabarem agarrant mosques.
- Agarrar el tió per la part que més crema, loc. Fer una cosa malament o al contrari de com s’hauria de fer.
- Agarrar-se a un ferro calent, loc. Valdre’s desesperadament de lo que siga per a salvar-se d’un perill.