cuina, -nes
(Del llatí vulgar cocīna, variant de coquīna, mat. sign.)
- s. f. Part de la casa a on se prepara i es guisa el menjar.
- Aparat que produïx calor o flama a on se cou el menjar i que pot funcionar en gas, electricitat, carbó, etc. També se li dona el nom de foguer.
- Cuina elèctrica, la que funciona en energia elèctrica.
- Cuina de gas, la que funciona en gas inflamable.
- Cuina econòmica, la que aprofita millor la calor contenint un fornet, un depòsit d’aigua i alguns foguers.
- Manera específica d’elaborar els menjars cada país, regió o cuiner: La cuina càntabra és molt variada.
- Cuina de colar, ant. i dialect. Part de la casa a on se fa la bugada.
- En algunes localitat valencianes, part de la casa en la que hi ha una taula per a menjar i una llar a on se fan alguns menjars com la paella i a on se calfen les persones, fent-se els atres menjars en una atra sala denominada guisador.
- Cuina baixa, llar a on se fa fòc per a cuinar; en alguns llocs se denomina foraca.
- Diputat de cuina, local. Persona que parla molt pero que no dona la cara.
- Diputat de cuina o advocat de cuina, loc. Persona que intervé en els assunts d’una atra persona com si fora un advocat sense ser-ho.
- Tindre el gat en la cuina, loc. inus. Tindre els foguers apagats.