Coincidències per a:
menjar (Del llatí manducare .)
v. tr. Prendre , mastegar i engolir aliment sòlit . Se conjuga pronominalment quan el complement és un nom determinat : Me mengí dos rosques . Menja ’t el pasticet .
Fer desaparéixer , consumir una cosa : Ya s ’han menjat els diners dels premi .
Reduir , gastar poc a poc el volum o superfície d ’una cosa : El pas de tanta gent s ’ha menjat els escalons .
En determinats jocs de taula , guanyar una peça al contrari .
fig. Afectar física o moralment alguna cosa ad algú : A este la vergonya se ’l menja .
Menjar més que la cangrena , loc. Menjar molt .
Menjar de valent , loc. Menjar molt .
Menjar de calent , loc. Menjar coses cuinades i no menjar qualsevol cosa .
Menjar com un llop , loc. Menjar molt .
Menjar com un pardalet , loc. Menjar poc .
Se menjaria a Ifach i Mongó , loc. Se diu de qui és molt menjador , malgastador , etc .
Necessitar una cosa com el pa que es menja , loc. Tindre necessitat imperiosa d ’una cosa .
Menjar bovina , loc. Estar embovat .
Menjar -se a algú pels garrons , per un garró o per un costat , loc. Causar -li gran despesa o apoderar -se d ’algú .
Menjar en els ulls , loc. Voler menjar -se alguna cosa pel seu aspecte .
Menjar -se a besos , loc. Donar molts besos .
Menjar -se uns als atres , loc. Barallar -se .
Menjar en els ulls ad algú o alguna cosa , loc. Mirar en ànsia , desig , cobea ...
Anar menjant i fregint , loc. Gastar -ho tot a mida que es guanya sense aforrar res o guardar res .
No menjar ni deixar menjar , loc. No aprofitar ni deixar aprofitar a uns atres alguna cosa .
No menjar per no cagar , loc. Ser molt avar o gorromí .
No tindre per a menjar , loc. Patir pobrea , no tindre lo més bàsic per a viure .
No fer més que menjar i beure , loc. Treballar molt poquet .
Menjar més que la cuca en un alfals , loc. Menjar molt .
Menjar a dos queixos o a mòs redó , loc. Menjar en voracitat .
Menjar u més que el cuc solitari , loc. Menjar molt .
Menjar manco que un titit , loc. Menjar molt poc .
Menja més que una revolta de riu , loc. Menja molt .
Menjar -se a Crist o un Sant Crist pels peus , loc. Menjar molt .
Menjar -se part i la dels atres , loc. Menjar -s ’ho tot .
Menjar -se ’l a u les ganes de no fer res , loc. Ser un gos malfaener .
Menjar -se els ferros de la presó , loc. Menjar -s ’ho tot .
Menjar -se les ferradures d ’un cavall , loc. Menjar -s ’ho tot .
Menjar més que una revolta de riu , loc. Menjar molt .
Menjar -se la merda ad algú , loc. Estar o viure en una casa o entorn molt brut : Si yo no netejara esta casa tots los dies , se vos menjaria la merda .
Menja i rosega , loc. Indica que u no s ’ha de preocupar de res o del tema en qüestió i que ha de callar i anar a la seua .
Menjar -se una cosa o ad algú pels garrons , loc. Se diu quan u té molta fam o quan algú pot apoderar -se d ’un atre sobradament : Tinc tanta fam que em menjaria un bou pels garrons . L ’atre equit està molt ben entrenat i se vos va a menjar pels garrons .
Menjar cervellets de canari flauta , loc. Se diu de qui és molt delicat en el menjar i molt escrupulós .
Menjar -se els calcetins o calces , loc. Fet de caure els calcetins o les calces desbocats o desgomats i anar introduint -se dins del calcer quan camines .
ref. Mengen més els ulls que les dents. Menja i beu, i dels diners no faces creu. Menjant manco, en mengen més. Menjant, menjant, la fam se’n va anant. Menjar a pressa no fa profit. Menjar i rascar-se tot és posar-se. Menjarem dos mòssos i enganyarem al cos. Qui menja gitat, pixa assentat. Menja, calla i no fusses. Menja més l’enveja que el rovell. Menja pa i torna per més. Menjar molt no és sà, menjar poc és fotut. Ni menjar cansat, ni beure suat. Mengem i begam, que a la mort ya aplegarem. Qui menja no fa gasto. Allà a on menja u, mengen dos. Allà a on mengen dos, mengen tres. Menja be i caga fort, i no tingues por a la mort. Menja menja i fes-te gros, i quan te criden fes-te el sort. Qui es menja la carn, que rosegue els ossos. Qui menja sense treballar, si no és ric, ha de robar. Dis-me lo que menges i et diré qui eres.