calça, -lces
(Del llatí calcĕa, mat. sign.)
- s. f. Cada una de les dos peces de vestir que cobrixen el peu i les cames ajustant-se al seu contorn. Segons la moda de l’época podien ser de dos o d’una sola peça formant aixina un sol element que es cordava des de la cintura.
- ant. Calces en bragueta, calces d’home que anaven dels peus a la cintura i tenien bragueta.
- Calces flandeses, calces de Flandes.
- Mija calça, la que anava del peu al genoll.
- Calces de ferro, part de l’armadura del guerrer que cobria el peu i la cama en una protecció de ferro.
- Calça de traveta, la que cobrix la cama del genoll als tormells i es subjecta al peu en una tira.
- Calça de talonet o de taló, la que només cobrix la cama i té una cobertura per al taló.
- Calça redona, com l’anterior pero sense l’opció de cobrir el taló.
- Calces de peal, les calces del saragüells de color blaves o negres.
- Calça d’arena, sac d’arena que s’usava per a donar-li colps a una persona en l’intenció de matar-la o ferir-la.
- Estar enamorat fins a les calces, loc. Estar molt enamorat d’algú, de forma exagerada.
- Això són atres calces, loc. Expressió per a referir-se a que allò de que es parla forma part d’un atre tema.