Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: ferro
ferro-
(Del llatí fĕrrum, ferro.)
  1. pref. Prefix llatí que significa ferro i que sutilisa per a formar neologismes com ara ferrocianur, ferromanganés, etc.
ferro, -os
(Del llatí fĕrru, mat. sign.)
    1. s. m. Metal prou abundant en la capa terrestre, maleable, de color gris, magnètic i fàcilment oxidable. És el metal més utilisat en lindústria. Número atòmic 26 del grup 8 de la taula dels elements, símbol Fe. Ha segut històricament molt important, donant nom a un periodo de lhistòria de lhumanitat, lEdat del Ferro.
    2. Ferro verge, aquell que no sha fos.
    3. Ferro colat, el resultant de la fundició del ferro.
    4. Ferro dolç, ferro de color gris clar, pot soldar-se en mateix.
    5. Ferro alfa o α, fase alotròpica de ferro a alta temperatura.
    6. Ferro forjat, aquell que es treballa a colps de mall.
    7. Ferro pirofòric, ferro dividit finíssimament que sinflama en contacte en laire de manera espontànea.
  1. fig. De ferro, molt fort, sense delicadea.
    1. Tros deste metal elaborat o treballat.
    2. Ferro quadrat, peça de ferro quadriforme.
    3. Ferro pla, peça de ferro en dos cares paraleles més estretes que les atres dos.
    4. Ferro redó, peça de ferro en forma cilíndrica.
    5. Ferro de mija canya, peça de ferro de secció semicircular.
    6. Ferro de T, peça de ferro que la secció en forma de lletra T.
    7. Ferro de doble T, peça de ferro que la secció en forma de dos rectes que van unides enmig per una atra recta.
    8. Ferro dàngul, com lanterior pero les rectes van unides per lextrem.
    9. Ferro acanalat, peça de ferro que la seua secció la forma de la lletra U.
    10. Ferro ruent, tros de ferro que es fica al fòc fins a lignició i sutilisa per a usos industrials, antigament sutilisava com a forma de tortura.
  2. Ferro vell, ferralla, trossos de ferro i objectes vells de ferro o metàlics.
  3. Grillets o cadenes per a encadenar a un presoner o a un animal.
  4. Nàut. Àncora menuda de quatre ungles i sense cep que servix per a embarcacions menors.
  5. Peça principal duna arma o ferramenta feta deste material.
  6. En general, arma o ferramenta de tall.
  7. ¡Desperta ferro!, crit de guerra que utilisaven els almogàvers.
  8. Barra deste material que servix per a sostindre la caldera sobre la llar; també es denomina calderiç o camasclers.
  9. plr. Triàngul deste material en un peu en cada àngul per a sostindre la paella o lolla damunt del fòc quan se cuina.
  10. plr. El conjunt de les peces deste material en forma de barres que formen part dels balcons, finestres, reixes i que servixen per a protegir el lloc i obstaculisar lentrada a persones com per eixemple lladres.
  11. Nom genèric que es dona a diverses ferramentes de treball dalguns oficis.
  12. local. Tenalles.
  13. Peça deste material en un signe o inicial que ruent marca la pell dels animals i antigament dels esclaus.
  14. Fort com el ferro, loc. Se diu duna cosa que és molt dura.
  15. Se menjaria els ferros de la presó, loc. Se diu duna persona que molta fam.
  16. Agre com un ferro, loc. Se diu de coses que resulten molt agres al paladar. També es diu del mal geni o geni agre de les persones.
Imàgens
Buscar ferro en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.