crit, -ts
(Derivat posverbal de cridar.)
- Paraules dites en veu molt alta: Tots a un crit ¡Vixca Valéncia!
- Pegar un crit ad algú, renyir, funyar.
- Crit de guerra, paraula, frase o locució pronunciada en veu molt alta que servia per a animar als combatents en una batalla.
- Crit d’alarma, paraula, frase o locució pronunciada en veu molt alta que servia per a anunciar l’arribada d’un perill.
- Crit de venedor, paraula, frase o locució emesa pel venedor en veu molt alta per a anunciar la seua presència i la seua mercaderia.
- Invocació, crida.
- Sò específic emés per un grup d’animals.
- Arròs en crits, local. Arròs a soles, sense res més.