arròs, -ssos
(De l’àrap ar-ruzz, mat. sign.)
- s. m. Planta anual gramínea (Oryza sativa), que es conrea en llocs molt humits i fa una espiga en grans comestibles ovalats rics en almidó.
- Arròs aplanat, la planta de l’arròs que ha caigut en terra.
- Arròs gitat o coscollat, la planta de l’arròs que es gita o cau ans de madurar.
- Arròs grillat, la planta de l’arròs quan ha germinat.
- Arròs recolzat, la planta de l’arròs que escomença a caure uniformement.
- Arròs remelsat o colzat, la planta de l’arròs que escomença a caure a rogles.
- Arròs solsit, la planta que va gitant-se per perdre vitalitat la palla o tronc.
- Els grans de l’espiga d’esta planta, dels que hi han diverses classes segons la forma, grandària o color.
- Arròs a mig gra, l’arròs que quan grana només ompli la mitat del palluç.
- Arròs apanollat, el que quan grana l’espiga té la forma d’una panolla de dacsa.
- Arròs amonquilí, és de gra menut i sol fallar, no es considera bo.
- Arròs arremullat, l’arròs que s’arremulla per a sembrar-lo.
- Arròs benlloc, de gra redonet i d’espiga molt espessa, se considera bo.
- Arròs blanc, l’arròs que no té palluç i que ix del molí per al consum.
- Arròs bomba, de gra gros considerat com a molt bo.
- Arròs del saüc, varietat d’arròs.
- Arròs encourat, l’arròs que es podrix en el camp i pren un color de coure.
- Arròs enterregat, el que procedix d’una planta d’arròs gitada i que té fanc del camp.
- Arròs entufat, l’arròs que s’ha podrit i fa un tuf a podrit.
- Arròs esquellat, el que només se li ha llevat el palluç en el procés que es fa en el molí.
- Arròs empalluçat, els grans d’arròs que estan barrejats en molt de palluç.
- Arròs favat, el que no està ben blanquejat en el molí i té una part opaca denominada perla que recorda a un gra de fava.
- Arròs grança, varietat d’arròs molt bona i comercial.
- Arròs integral, el que conserva el segó.
- Arròs matisat, el que en el molinage se li dona parafina.
- Arròs minso, el mal granat.
- Arròs moscat, el que té unes taques com a puntets per haver segut atacat per un fonc.
- Arròs palluçat, el que du molt de palluç procedent de l’arròs fallat.
- Arròs panchablanca, varietat d’arròs.
- Arròs picat, l’arròs que es pica o lleva el palluç a mà.
- Arròs pixat, l’arròs que és groc per haver-se podrit.
- Arròs prim, el que no ha granat be i és molt prim.
- Arròs quebraçat, el que està badat com si tinguera una quebraça.
- Arròs rebatut, el procedent de la rebatuda.
- Arròs arremullat, el que es banya o arremulla per a poder ser plantat.
- Arròs rebordonit, el que no té les qualitats pròpies de la seua classe.
- Arròs roig, el que encara conserva el palluç.
- Arròs aplanat o coscollat, se diu de la planta de l’arròs tombada o que ha caigut en terra.
- Nom donat a moltíssims plats tradicionals valencians cuinats en arròs i uns atres ingredients.
- Arròs a banda, arròs tradicional valencià fet en caldo de peix bollit, que es servix a banda del peix, el qual va generalment darrere.
- Arròs al forn, arròs sec fet en caçola de fanc i al forn, en carn de porc, botifarra o llonganiça, creïlles, tomata, alls, cigrons i pot dur fesols i panses. Qualsevol arròs de carn, verdures o peix fet al forn. També se li dona el nom de arròs passejat, perque com antigament no hi havia forn en les cases s’havia de dur a coure de casa al forn de pa i d’este a casa.
- Arròs blanc o bollit, arròs bollit sense safrà i generalment a soles en aigua.
- Arròs caldós, arròs en caldo.
- Arròs cru, l’arròs que no està ben cuit.
- Arròs de dejuni, arròs de peix o fet únicament en oli i sense carn.
- Arròs de les mongetes, arròs melós fet en bledes o espinacs i caldo de carn o de peix, si és de carn pot dur llonganices.
- Arròs de peix, de marisc o a la marinera, arròs caldós fet en peix o marisc que pot dur pésols.
- Arròs de senyoret, arròs sec o melós de peix fet en caçola, du pésols i pimentó morrongo, calamars, mero, llangostins o gambes i clòchines, això sí, tot pelat.
- Arròs dels capuchins, arròs de caldo de peix en anchoves salades picades i lletuga bollida.
- Arròs empedrat o en Xixona arròs de fàbrica (per ser un menjar comú entre els treballadors de les fàbriques de torró), arròs fet en caçola fonda, un sofregit de tomata, all i jolivert, el nom d’empedrat li’l donen els fesols que du.
- Arròs en costra o crosta, arròs sec fet al forn en diverses carns i vegetals al que, poc ans de traure’l del forn, se li tiren per damunt ous batuts, de manera que es quallen fent una costra.
- Arròs en fesols i naps, arròs caldós tradicional valencià fet en estos ingredients, carn de porc i penca, se fa en un perol i és un menjar d’hivern.
- Arròs en llet, postres fetes en arròs bollit, llet, sucre i canella.
- Arròs groc, l’arròs en safrà.
- Arròs negre, arròs tradicional valencià, és un arròs sec de peix fet en paella i en sepionets que amollen la seua tinta.
- Arròs rossejat, arròs sec que es dora al forn per damunt, hi han diverses classes.
- Arròs sec, qualsevol arròs sense caldo.
- Arròs en crits, local. Arròs a soles, sense res més, sense carn, ni peix, ni verdura.
- Arròs i bancal, local. Arròs cuinat únicament en les verdures de temporada que produïx l’hort o bancal i sense carn.
- Arròs en panses, arròs fet en caçola de fanc i al forn, en creïlles, cigrons, panses, alls, safrà i sal. També es sol menjar en sucre.
- Molts plats cuinats en arròs prenen el nom del seus principals ingredients o del més característic, com ara arròs en costelletes, arròs caldós en sépia, arròs en espinacs, arròs en col, arròs en bledes, arròs en carabassa, arròs en fenoll... / Molts plats cuinats en arròs prenen el nom de l’atifell: arròs en paella (V. paella), arròs en caçola, arròs en caçola d’obra, arròs en caçola fonda, arròs en perol, arròs en calder...
- Condir més que l’arròs caldós, loc. Condir un menjar o una cosa molt.
- Pareix que mira l’arròs, i mira les tallades, loc. Se diu de la persona que fa vore que vol una cosa quan ne vol una atra més important.