Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: oli
oli, -is
(Del llatí olĕu, mat. sign.)
  1. s. m. Líquit untuós de color vert groguenc, que sextrau de les lolives i servix com a aliment, com a lubrificant o com a combustible. També hi ha oli que sextrau de llavors, cocos, greix animal...
    1. Per ext. Denominació general de moltes substàncies untuoses al tacte, combustibles, líquides i insolubles en aigua.
    2. Pintura composta de colorants dissolts en oli secant.
  2. Obra pictòrica artística feta en en esta classe de pintura.
  3. Rel. Els Sants Olis, loli consagrat que sutilisa en ladministració dels sacraments i unes atres cerimònies religioses. Els Sants Olis en lIglésia Catòlica en són tres: el sant crisma, usat per al Sacrament de lOrde, de la Confirmació i del Batisme i per a consagracions daltars i iglésies. Oli dels catecúmens és usat per a ungir als que estan preparant-se per al Batisme. Oli dels malalts és usat en el Sacrament de lunció dels malalts, també conegut com a Extremaunció. Estos olis els consagra el bisbe de cada diòcesis en la Missa Crismal, que celebra en la seua catedral, habitualment el Dijous Sant de matí. En acabant, són distribuïts a les parròquies de la seua jurisdicció.
  4. Les classes i varietats dolis són moltíssimes i es designen freqüentment en el nom doli seguit dun complement indicador de la planta o animal del qual prové el dit producte, com ara: Oli darmela, oli dabadejo, oli de ballena, oli danous, oli de rici, oli de sardina, oli tarongí (ant.), oli de menjar, oli de cremar, i oli de màquina, segons que es considere el producte apte per a lalimentació, per a la producció de llum, o per a la lubrificació de peces de maquinària.
    1. Oli verge, el doliva que brolla de la pasta abans de prensar-la i sense haver estat en contacte en laigua calenta.
    2. Oli de cantimplora, oli inferior.
  5. Oli rosat, producte que sobté de la decocció de roses en loli comú.
  6. Oli de ruda, essència que selabora per destilació de la ruda en vapor daigua.
  7. Oli dom, el que sobté bollint brotets dom i caps de sardina en aigua i oli comú. Sutilisa per a curar els talls.
  8. Oli de murta, el que sobté per la decocció de fulles, de grans o de flors de murta, en oli comú.
  9. Joc de loli o de loli mut, joc de chiquets, en el qual u dels jugadors sacacha i els atres el boten, i quan lha botat cada u, pega un bot; quan han botat tots els jugadors, el de davant pega un colp en les mans, i el jugador que paga li diu: ¿Qué vols?, ell diu: ¿A quí dones oli?, latre diu a qui vol, i el jugador nomenat el torna a botar i seguidament els atres; si algun jugador el bota i en acabant no pensa en pegar el bot, aquell paga.
  10. Estendres o escampar-se com una taca doli, loc. Estendres molt i ràpidament una cosa.
  11. ¡Oli en un cresol!, loc. Se diu quan una cosa ha produït lefecte desijat.
  12. Saber més que loli pudent o que loli de tenda, loc. Saber molt de les coses de la vida.
  13. Estar com una bassa doli, loc. Estar la mar o una massa daigua molt tranquila, molt calmada.
  14. Cóm ha canviat loli, loc. local. Com han canviat les coses.
ref. Roïn oli fa gust a pega. La veritat fa com l’oli, que sempre sura. L’oli per a on passa taca.
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.