saber, -rs
saber
Flexió verbal »(Del llatí sapĕre, mat. sign.)
- v. tr. ant. Fer gust.
- ant. Ser agradable una cosa de menjar.
- Saber mal, loc. Donar pena una cosa que es fa o succeïx.
- Saber grat, loc. ant. Agrair.
- fig. ant. Tindre paregut una cosa en una atra.
- Mal saber, loc. Disgust.
- tr. Conéixer en seguritat.
- Estar informat, tindre coneiximent de que una cosa és o ha passat: Sé lo que féreu l’atre dia i no m’agrada gens.
- Adquirir coneiximent o informació: Quan sàpies lo que ha passat voràs.
- Fer saber, loc. Contar, informar, donar notícia.
- A saber, loc. S’utilisa per a escomençar a detallar una cosa o en to exclamatiu indica gran número o cantitat.
- Tindre coneiximent d’una cosa: Sap molt de medicina. Sabia molt poc de llegir i escriure.
- Tindre sabiduria o ciència.
- Poder, ser capaç de fer una cosa: No ha sabut engendrar un fill.
- Sàpies (sàpia, sapiau...), loc. Imperatius per a cridar l’atenció sobre lo que es va a dir: Sapiau que estic molt disgustat pel vostre comportament.
- Sàpia i entenga, loc. Frase que es solia posar en els antics contractes d’arrendament i que hui s’utilisa popular en la conversació: Sàpia i entenga que no estic dispost a treballar els dumenges.
- ¿Saps que?, loc. Frase que s’utilisa per a cridar l’atenció d’algú sobre una cosa que anem a contar.
- ¡Deu sap! o ¡Quí sap!, loc. Indiquen inseguritat o poca certea davant d’un fet: Vindrà o no vindrà, ¡Deu sap!
- Ya ho saps (Ya ho sabeu...), loc. Frase que s’utilisa per a cridar l’atenció d’algú sobre una cosa que anem a contar o s’ha dit.
- ¿Saps? (¿Sap?, ¿Sabeu?), loc. Interrogació per a centrar l’atenció de qui escolta sobre lo que li diem.
- Que yo sàpia (o que sapiam), loc. Frase que s’expressa llimitació dels propis coneiximents: Hui no és festa, que yo sàpia.
- Saber una cosa per la punta dels dits, loc. Saber-la molt be o de memòria.
- Saber més que l’oli de tenda, loc. Saber molt, ser molt sabut, generalment per experiència acumulada.
- Saber a on s’ajoca el dimoni, loc. Saber coses que poca gent coneix.
- Saber i no ser gat, loc. S’aplica a qui presumix de saber molt sense ser aixina.
- Saber per a on va l’aigua, loc. Saber o estar informat sobre un tema, qüestió o situació: No patixques que yo ya sé per a on va l’aigua i sabré qué he de fer.
- No saber quants dits té la mà, o no saber fer la o en un canut, loc. Ser molt ignorant, no tindre estudis o cultura.
- No saber ni la do, loc. Mús. No saber ni lo més fonamental del solfeig.
- No voler saber res d’algú o d’alguna cosa, loc. No voler tracte en algú o no voler intervindre en una cosa.
- No saber ni un mòs d’una cosa, loc. No saber res d’eixa cosa.
- No saber a on penja u el cresol, loc. No saber a on para o a on està algú: Fa temps que no veig a Quelo ni sé a on penja el cresol.
- Si li sap mal que li arranquen un quixal, loc. Vol dir que no importa si ad algú li sap mal una cosa o no.
- Cada dia sap u més, loc. que es gasta per a indicar que en l’experiència se deprenen coses noves, que cada dia és possible adquirir nous coneiximents: ¿I dius que molts moriscs tenien malnoms valencians?: ¡qué interessant, cada dia sap u més!
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.