escolta, -tes
(Pres de l’it. scorta, mat. sign.)
escolta, -tes
(De l’imperatiu de escoltar.)
- s. f. Acte de parar l’orella aguaitant per a descobrir l’arribada de l’enemic a partir del seus sorolls.
- Persona encarregada de fer escoltes per a espiar a l’enemic o descobrir la seua arribada.
- s. m. Paraules dites en veu baixa, a l’orella.
- Un escolta val un sòu o un escolta val cinc sous, loc. Se gasta per a indicar falta d’interés davant de les paraules o confidències de l’interlocutor que li diu “escolta” per a cridar la seua atenció.