Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Sants
sant, -ta, -ts, -tes
(Del llatí sanctum, mat. sign.)
  1. adj. m. Venerable, intocable per la seua grandiositat religiosa o perfecció espiritual.
  2. Rel. Terra Santa, la regió de Palestina, a on vixqué Jesucrist.
  3. Rel. El Sant Sepulcre, el sepulcre de Jesucrist.
  4. Rel. Els sants Pares, els patriarques i doctors dels primers anys i sigles de lIglésia.
  5. Rel. El Sant Pare o el Pare Sant, el Papa.
  6. Rel. Semana Santa, la semana que va abans de la Pasqua, en la que lIglésia recorda la passió i mort de Jesucrist.
  7. Rel. Dies sants, els dies de la Semana Santa.
  8. Molt bo.
  9. Un sant home, dòna o persona, un home, dòna o persona de molt bons sentiments i comportament.
  10. Tot lo sant dia o tota la santa nit, el dia sancer, la nit sancera.
  11. Rel. s. Persona que lIglésia beatifica, declara santa o canonisa i a la que se li dona cult.
  12. Els Sants de la pedra, Sant Abdon i Sant Senent.
  13. Rel. El dia del Sant o el Sant dalgú, el dia en que lIglésia celebra una determinada onomàstica i els que porten eixe nom també ho celebren.
  14. Precedix un nom propi de persona que ha segut canonisada: Sant Joan. Sant Batiste. Santa Bàrbera.
  15. Rel. Tots Sants, festa catòlica que lloc l’1 de novembre a on se recorda als difunts.
  16. Rel. Sant Crist, image de Jesucrist clavat en la creu.
  17. Rel. Escultura, pintura, gravat... que representa a una persona canonisada.
  18. Sant i senya, paraula o frase secreta que es gasta com a senyal entre membres dun mateix grup, partit, etc.
  19. Donar el sant, anunciar, donar notícia duna cosa de forma discreta o secreta.
  20. ¡Santa paraula!, loc. Se diu manifestant que saprova completament lo que algú ha dit.
  21. ¡Santa Maria val!, loc. ant. Exclamació de gran sorpresa o adversitat.
  22. Despullar un sant per a vestir-ne un atre, loc. Llevar-li una cosa ad algú per a donar-li-la a un atre.
  23. En un sant i amén, loc. En un instant, en un tres i no res.
  24. No saber a quin sant encomanar-se, loc. Quedar-se sense saber qué fer.
  25. ¡A bon sant tencomanes!, loc. Se diu ad algú per a advertir-lo de que ha acodit a demanar ajuda a la persona manco indicada o convenient.
  26. ¿A quin sant?, loc. Se diu per a mostrar oposició a una cosa que algú diu, propon o ordena.
  27. No ser sant de la devoció dalgú, loc. No caure-li be ad algú.
  28. ¿Quin sant sha despenjat?, loc. Se diu davant dun fet molt inusual o anormal.
  29. Santa Maria Barrassa, joc infantil en el que un jugador és lovella i un atre el pastor, que està separat un tros della, els atres jugadors peguen a lovella i fugen, si el pastor nagarra a u este fa dovella.
ref. Tots els sants tenen huitava. Chiquet sant, gran festa. Els sants, de llunt, fan més milacres. Quan Deu no vol, els sants no poden. En (o per) Tots Sants, amaga (o alça) el palmito i trau els guants. Per Tots Sants neu en els alts. Per Tots Sants, les olives a les mans. Sant Antoni del porquet, a les velles fa caraces i a les jóvens fa l’ullet. Sant Blai gloriós, deixa’m el chiquet i emporta’t la tós. Sant Silvestre porta l’any del cabestre. Per sant Antoni, vent o pluges. Per sant Bertomeu, batollada arreu. Per sant Joan bacores; verdes o madures, pero segures. Per sant Joan, el primer bany. Per sant Joan, els dies més llarcs de l’any. Per sant Miquel, s’enduen els angelets el berenaret al cel. Per sant Vicent de la roda, ya creix (o allarga) el dia una hora. Per santa Àgueda, planta l’alfàbega, Per santa Llúcia, creix (o allarga) el dia un pas de puça. Tots i més, el Sant ho mereix.
tots sants
  1. s. m. Rel. Festivitat que es celebra el primer dia de novembre per a commemorar a tots els benaventurats, tant si estan canonisats com si no.
ref. A tots sants, neu en los alts. A tots sants, amaga el palmito i trau els guants.
Buscar Sants en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.