dies írae
dia, -ies
(Del llatí dĭe, mat. sign.)
- s. m. Les 24 hores que tarda la Terra en pegar una volta completa sobre el seu eix. / Espai de temps que transcorre entre dos nits.
- Aclarir-se el dia, deixar d’estar núvol o emboirat el cel.
- ant. Ans del dia clar, loc. Abans d’eixir el sol, de clarejar o trencar el dia.
- Bon dia, bon dia de matí o bon dia i bona hora, loc. Fòrmula usual de salutació durant les primeres hores del matí.
- Bon dia de vesprada, loc. Salutació durant la vesprada.
- Clarejar el dia o trencar el dia o ant. rompre el dia, loc. Eixir el sol.
- De dia, loc. Durant el temps que hi ha claror del sol (opost a de nit).
- Dia clar, loc. Dia en sol sense núvols.
- Dia fosc, núvol, o nuvolet, loc. Se diu quan el cel està cobert de núvols.
- Dia gran, loc. Un dia especial, de gran festa o històric.
- Dia gris, loc. Quan hi ha boira, no deixant esta passar be la claror del sol.
- Enfosquir-se el dia, loc. Fer-se núvol i tapant el sol.
- Entre dia, loc. Durant el dia.
- Fer-se de dia, loc. Escomençar a haver claror del sol, eixir el sol.
- Nit i dia, loc. Durant tot lo dia i tota la nit, sense parar, les 24 hores.
- Tot lo sant dia, loc. Durant tot lo dia.
- Dia natural o dia solar, loc. Les 24 hores que tarda la Terra en pegar una volta completa sobre el seu eix.
- A l’atre dia, loc. Al sendemà.
- Cada dia, loc. Tots els dies.
- D’un dia a l’atre, loc. De repent, en poc de temps.
- De dia en dia, ant. A seguit, contínuament.
- Del dia, loc. De hui.
- Dia abciac, ant. Dia ple de desgràcia o dia que no és festa.
- Dia abziach, var. ort. ant. V. dia abciac.
- Dia D, loc. Dia en que està programada una operació militar la data de la qual se manté secreta.
- Dia de cap d’any, loc. Primer dia de l’any.
- Dia de dejuni, loc. Aquell en el qual l’Iglésia mana dejunar.
- Dia de gala, loc. Dia d’ostentació festiva.
- Dia de Nadal, loc. El 25 de decembre, quan els catòlics commemoren el naiximent de Jesucrist.
- Dia de nóvia, loc. El dia de les núpcies.
- Dia de precepte o dia de missa, loc. Dia festiu en el qual l’Iglésia mana que els fidels vagen a missa i els prohibix treballar.
- Dia de tots Sants, loc. El dia 1 de novembre.
- Dia de treball, dia faener o dia de faena, loc. Dia no festiu, en el qual se treballa.
- Dia dels Reis o dels Reixos, loc. El 6 de giner, quan se commemora l’adoració de Jesús, de Deu chiquet, pels Reis d’Orient.
- Dia eclesiàstic, loc. dia natural que es conta a partir de l’hora de vespres, darrere de l’hora nona, i que antigament solia cantar-se a boqueta nit; dia llitúrgic.
- Dia feriat, loc. Dia en que es troben tancats els tribunals; ant. dia faener.
- Dia festiu o dia de festa, loc. Dia en el qual no es treballa perque es commemora una festa religiosa o oficial, o perque és dumenge.
- Dia lectiu, loc. Dia en que es fa lliçó en els centres d’ensenyança.
- Dia redó, loc. Dia en elque tots nos ix be o fem tot lo que voliem fer.
- Dia senyalat, loc. Dia notable.
- El dia de Glòria, loc. Dumenge en el qual se commemora la resurrecció de Jesucrist.
- El dia menys o manco pensat, loc. Se diu davant d’un fet que pot succeir qualsevol dia.
- En son dia, loc. Quan serà el temps oportú.
- Grans dies ha, ant. Fa molt de temps.
- L’atre dia, loc. Fa uns dies, en número indeterminat.
- Ser més llarc que un dia sense pa, loc. Que pareix no acabar, que és molt llarc o es fa molt llarc.
- Tal dia com hui, loc. En un dia com el present.
- Tal dia farà un any, loc. Expressió d’indiferència o de que no es concedix cap d’importància a un fet.
- Tindre dies o anar a dies, loc. Estar un dia d’una manera i un atre d’una atra.
- Un dia o un bon dia, loc. Per a indicar un temps indeterminat.
- Un dia sí i l’atre també, loc. Referint-se a cada dia o casi cada dia.
- per ext. Época.
- Antic de dies, ant. Ser vell.
- De pocs dies, loc. De poca edat.
- El dia de hui o hui en dia, loc. En el temps de la nostra época.
- En el dia, loc. En el temps present.
- Un dia d’estos, loc. En un futur pròxim pero indeterminat.
- Dia a dia, loc. Tots el dies, un dia darrere d’un atre.
- Dies coincidix en:
- la 2ª persona del pret. imperfecte d'indicatiu de dir
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: dea.