época, -oques
(Del grecollatí epŏcha, mat. sign.)
- s. f. Era, punt concret en el temps o data d’un succés, el qual servix d’inici per al còmput cronològic.
- Espai de temps: En aquella época vivíem en Alacant.
- D’época, loc. Propi d’un temps.
- Per extensió, periodo de temps durant el qual se produïxen determinats acontenyiments: La seua infància fon la pijor época de sa vida.
- Época dorada, moment d’esplendor o auge: Els anys xixanta foren l’época dorada del turisme.