Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Era
-era
(Del llatí -arĭa.)
  1. suf. Sufix d’orige llatí que indica tindre ganes de: pixera, bossera, caguera, soneguera, gossera; lloc d’orige de la forma primitiva o lloc relacionat en ella: cochera, pedrera; indica arbre o planta que produïx la forma primitiva: carchofera, perera, morera; indica discapacitat física o estat; coixera, ceguera, sordera.
era, -res
(Del llatí arĕa, mat. sign.)
  1. s. f. Espai de terra; en el pis de terra, empedrat o enrajolat, de forma normalment redona i a voltes poligonal que rep també el nom de era a cantons, i en el que es baten els cereals i llegums per a separar la palla del gra.
  2. Sequer.
  3. Superfície plana en la que s’estenen alguns materials, sequer.
  4. Quadro de terra en el que es planta qualsevol classe de cereal, hortaliça...
  5. Quadro de terra de les salines delimitat per dos cavallons.
ref. Qui no vullga pols, que no vaja a l’era. Era, i no batien en ella (se diu de manera irònica per a referir-se a una cosa que ha existit en un atre temps pero ara ya no existix, o que potser mai ha existit).
era, -res
(Del llatí aera, mat. sign.)
    1. s. f. Periodo determinat que escomença en un punt, succés o data concreta des de la qual escomença a computar-se cronològicament.
    2. Era cristiana o era comuna, la que pren com a punt d’inici el naiximent de Jesucrist.
    3. Era hispànica, la que escomença a computar 38 anys abans del naiximent de Jesucrist.
    4. Era islàmica o musulmana, la que pren data d’inici en la fugida de Mahoma, 622 anys darrere de Jesucrist.
    5. Eres geològiques, cada u dels periodos de formació de la Terra establits per la Geologia: Era primitiva, primària, secundària, terciària, quaternària, etc.
    1. Per extensió, espai de temps determinat per acontenyiments, successos, fets…
    2. L’era dels màrtirs, periodo de martiri i persecució dels primers cristians per órdens dels emperadors romans.
-er, -ra, -rs, -res
(Del llatí -arĭus.)
  1. suf. Sufix d’orige llatí que acompanya a substantius i adjectius i que pot significar ofici, ocupació, professió, utensilis, lloc a on abunda o hi ha una cosa, arbres fruitals o plantes…: alficossera, baciner, cebera, llimera, formentera, llumener…
Buscar Era en:
  • Era coincidix en:
    • la 1ª persona del pret. imperfecte d'indicatiu de ser
    • la 3ª persona del pret. imperfecte d'indicatiu de ser
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: erra.