cantó, -ons
(Del prerromà cantus, àngul.)
- s. m. Aresta, part exterior del lloc a on convergixen els dos costats d’una cosa, formant dos cares contigües, especialment el que es dona entre les dos parets d’un edifici.
- Dit del lloc a on topen les dos llínees del perímetro d’un cos.
- Fragment exterior d’una cosa, especialment del pa.
- Costat, part, espai d’una direcció determinada.
- Nom de sistema de divisió territorial d’alguns països com ara Suïssa o Luxemburc.
- Quatre cantons, el creuament de dos carrers.
- Quatre cantons, joc de chiquets en que hi han cinc jugadors dels quals quatre estan en cantons o columnes i el quint enmig d’ells, els ocupants dels cantons han de córrer d’un lloc a un atre i el que està en lo mig ha d’intentar aplegar a un cantó ans que aplegue l’atre, si ho conseguix l’atre es queda al mig, i aixina indefinidament. Este joc també es denomina pilarets, pilarets de fòc, pilonets o pilonets de fòc.